Vistabella del Maestrat és un municipi singular. Amb 1.249 metres d’altitud, és el poble més alt de la Comunitat Valenciana i un exemple de com un entorn de muntanya pot conviure amb la innovació. El seu paisatge kàrstic i el polje que l’envolta obliguen a gestionar l’aigua amb molta precisió, especialment en un context de canvi climàtic i despoblació.
La digitalització de la xarxa d’aigua ha permès al municipi fer un salt qualitatiu important: més control, menys fuites i una gestió basada en dades reals. En aquest article expliquem com s’ha fet aquest procés i quins resultats està aportant.
A Vistabella hi ha molts habitatges que passen mesos tancats. Amb els antics comptadors mecànics, només es feia una lectura anual i això feia molt difícil detectar fuites silencioses.
La instal·lació de comptadors electrònics d’ultrasons —models com els flowIQ 3200 i flowIQ 2200— ha permès:
Aquests comptadors no tenen peces mòbils i mantenen la precisió durant tota la seva vida útil, que pot arribar als 16 anys. Això és especialment útil en zones de muntanya, on cada desplaçament suma temps i recursos.
Fins ara, qualsevol comprovació a pous, dipòsits o bombaments obligava els operaris a fer rutes llargues per carreteres de muntanya. La implantació del sistema SCADA ha simplificat totalment aquesta operativa.
Ara, la xarxa es pot monitoritzar i controlar des d’un únic punt:
Tal com recull la documentació del projecte:
“L’ús de les noves tecnologies per a la gestió de l’aigua proporciona una millora en l’operativitat del personal encarregat de la xarxa d’abastiment, ja que s’estalvia temps i diners en realitzar viatges innecessaris per prendre lectures o posar en marxa i aturar qualsevol dels bombaments existents.”
A més d’optimitzar recursos, aquest sistema redueix la petjada de carboni derivada del transport.
La digitalització de la xarxa d’aigua de Vistabella s’emmarca directament en dos Objectius de Desenvolupament Sostenible:
Davant l’augment de l’estrès hídric al sud d’Europa, cada gota que es conserva és clau. Vistabella és un bon exemple de com la gestió local pot contribuir a un repte global.
La xarxa de Vistabella depèn de tres captacions principals: Azor I, Azor II i Umbría. El cas de l’Azor II és especialment representatiu.
El pou presentava:
Per recuperar-lo es va dur a terme:
El resultat és un rendiment estable i un estalvi energètic notable: s’ha passat d’una bomba de 30 kW a una de 4 kW.
Garantir la quantitat d’aigua és essencial, però assegurar-ne la qualitat és igual d’important. El projecte també incorpora:
Aquests sistemes prevenen incrustacions i asseguren una qualitat d’aigua òptima fins i tot en períodes de baix consum.
Conclusió: un model de futur per als municipis de muntanya
La digitalització de la xarxa d’aigua de Vistabella del Maestrat demostra que la innovació pot arribar a qualsevol racó del territori. Quan es combina tecnologia, criteri tècnic i una gestió eficient, els resultats són clars: menys fuites, més control i un servei més segur per a la població.
En un municipi on cada gota compta, aquest projecte es converteix en un model de futur per a altres pobles que volen millorar la seva resiliència hídrica.